Surts de casa però no tens ganes d'anar en lloc, et porten on no vols i t'agradaria dir-los-hi ben clar que allí no hi vols ser. Però hi vas, truques, t'obren la porta i pujes les escales. Et reben bé, entres, te'n vas al menjador i et trobes a un moc corrent amb un calendari solidari a la mà. Aquella coseta petita t'arranca un somriure d'orella a orella mentres la vergonya se la menja. Et mira de reüll amb els seus ullets blaus i et regala un serollet. Quan ja li has dit milers de coses perquè et faci cas i et dones per vençuda és quan diu el teu nom o almenys això has interpretat. No l'entens perquè té aquell bossí de plàstic enganxat a la boca, ni se t'ocurreixi treure-li o ens monta una festa brutal de rabietes i crits.
El pitjor arriba quan apareix l'altre petard. Et veu, et mira malament, el saludes i li dius que et doni un petó i una abraçada. Obeeix i ja et mira amb uns altres ulls, ha recordat alguns moments que ha viscut amb tu. Tornes al menjador amb tothom i la petita se't tira damunt, l'altre vol jugar. Et preguntes si no hi ha ningú més, si ets la única que hi ha allí o saben que passen d'ells. Això em passa per voler que em parlin quan els he vist per primer cop a l'arribar.
Un globus verd pansit serà l'entreteniment i jo la cadira de la petitona. Quan portes una estona jugant amb el globus i el petard, la petita et dóna un cop amb el calendari que et deixa mig tonta, l'altre se'n riu i vol que segueixis tirant-li el globus.
De repent sents una pudor que puja de la teva falda, li preguntes si ha evacuat res i et contesta que no, però és evident que el moquet s'ha cagat.
Quan ja l'han canviat agafa calendari que li havien tret de les mans, se seu damunt de nou i torna a donar-me un cop. L'altre segueix repetint que li tiri el globus.
Ja cansada em sento al sofà i em foten bronca. M'aixeco i me'n torno amb els petits que volen jugar.
S'aixeca el pare dels moquets, això és bo. És hora de marxar cap a casa. El petard s'amaga devall de la taula i s'adorm, la petita ha tornat a evacuar... Jo me'n vaig feliç, més del que em pensava, amb una bona estona passada, petonets i abraçades dels petits de la família, un bon regal després d'un dia dolent.
