I no tornaràs

La meva vida ha perdut l'essència com la flor que s'ha quedat moixa, sense color i olor.

Estic sola, i m'hi sento, en un món de malvinguts, els quals no haurien d'haver xafat mai aquesta terra i menys disfrutar-la com altres no podem fer.

El fred colpeja els meus ossos deixant-los adolorits, notant-se durament a la fibra més dèbil del cos. Els meus ulls criden fent-se sentir més enllà d'on pots arribar a imaginar al saber que no tornaràs.

Necessito tenir-te, que m'ajudis a somriure en moments de tristesa. Si tan sols ha sigut un mal entès lluitaré perquè tot torni a ser com quan tu i jo estàvem compartint més que una història amb un final, el final que coneix tothom.

Veig un reflex dels teus ulls a la bassa de les meves llàgrimes amb l'esperança que tornaràs, però, el temps no perdona i la barca m'espera.

Suspirant pujo, m'estiro, tanco els ulls i me'n vaig.

Desperto en un lloc fred, fosc i buit; ja no batega.